Aquests són els meus discs oficials. Veure que són molt diversos. Fins i tot quan sembla que finalment m’he trobat a gust amb el dance pop, de cop i volta trec un disc de piano. Així és la Violeta! Però no patiu, que el dance pop continua.
CANDYLOVE. A JOURNEY TO THE CENTER OF DESIRE (Hazard Records, 2005)
Suite electrònica al voltant de la musa adolescent Candylove, a qui vaig tenir la sort de conèixer l’estiu del 2004. És un disc amb només 3 o 4 peces cantades, en anglès. La resta és instrumental.
TRACKLIST
1. They told me about you
2. Your cheeks are hot
3. In search of Candylove’s panties
4. The mysterious voice of Candylove
5. Lust for Candylove
6. The way you walk
7. Last days of childhood
8. I love your tits, I love your smile
9. Through Candylove’s pee
10. Candylove sleeps on the sofa
11. I love your tits, I love your smile (part 2)
12. Raindrops on your white dress
13. I wanna live with Candylove
14. Adolescence dreaming
15. Driving away with Candylove
16. Candylove forever
EL CUL DE LES FADES (Los Discos del Arrabal, 2005)
Disc íntegrament en català, amb uns arranjaments i un so molt semblants als dels meus concerts, amb bases electròniques i guitarres elèctriques distorsionades. Inclou moltes de les meves cançons més conegudes i és superpop.
TRACKLIST
1. La nena que se’n va anar amb les fades
2. La noia manga
3. La festa
4. Sumiko Kiyooka
5. Les nenes drogaaddictes
6. Artemisia
7. El fòrum de l’amor
8. La nena de la boira
9. El cul de les fades
10. Rossinyol
EN UN MUNDO DE FLORES (Los Discos del Arrabal, 2007)
Subtitolat Violeta Gomez dance pop collection. No cal explicar gaire, no? És un aplec de cançons ja conegudes i d’altres de noves en versió ballable i superdance. Hi surten Vacaciones eternas, ja publicada en un recopilatori del segell Jabalina, i La vida sigue igual, inclosa a De Benidorm a Benicàssim en versió per a la pista de ball. I traduccions a l’espanyol d’algunes de la cançons d’El cul de les fades. El millor que han dit d’aquest disc és que totes les cançons són singles.
TRACKLIST
1. Rorikurabu
2. La niña de la melódica
3. Vacaciones eternas
4. La chica manga
5. Las niñas drogadictas
6. La fuente de los pinos
7. Rorikon
8. La primavera de Silvia
9. Sumiko Kiyooka
10. La vida sigue igual
11. En un mundo de flores
TODAS LAS NIÑAS NO SON IGUALES (Molecula Records, 2011)
Nova edició, augmentada i millorada en tots els sentits, del disc anterior. Més d’una hora de música. Totes les cançons han estat remesclades i remasteritzades i a més inclou 3 peces inèdites i 2 bonus. Entre les cançons noves es troba Sólo quiero soñar, que va ser candidata al Eurovision Song Contest de l’any 2008 i que apareix en dues versions: la del festival i l’original, que era força més llarga i amb uns arranjaments més complexos. Pareu atenció també al format digipack i a les fotografies fetes a la font d’en Ribas al Parc Natural de Collserola, que substitueixen el disseny amb fotografies antigues de nenes del disc anterior.
TRACKLIST
1. Rorikurabu
2. La niña de la melódica
3. Vacaciones eternas
4. La chica manga
5. Las niñas drogadictas
6. La fuente de los pinos
7. Rorikon
8. La primavera de Silvia
9. Todas las niñas no son iguales
10. Sumiko Kiyooka
11. Sólo quiero soñar
12. El jardín de las rosas blancas
13. La vida sigue igual
14. En un mundo de flores
Bonus:
15. Sólo quiero soñar (Eurovision edit)
16. Sólo quiero soñar (piano reprise)
ALICE/ALÍCIA. SUITE PER A PIANO DE JOGUINA (Edició d’artista de 70 exemplars numerats, 2011)
Les onze peces que componen aquesta suite són la banda sonora de l’exposició Je suis Alice. Han estat compostes i interpretades en un piano de joguina autèntic, res de pìanos de miniatura ni samplers. Un disc breu per viatjar al món de la infància i dels somnis. Potser pensareu que és un homenatge a Pascal Comelade, però està molt més influenciat per Chopin i Satie. De fet, Pascal mai no ha volgut fer un disc sencer només amb piano de joguina.
TRACKLIST
1. Portal
2. Vals
3. Fades
4. Entremaliadura
5. Japoneria
6. Nocturn
7. Classe de ballet
8. Migdiada
9. Rondalla
10. Lliçó de piano
11. Mirall
Algunes persones que m’han seguit de prop trobaran a faltar en aquesta llista aquell primer disc amb La Caja de Pandora que vaig publicar de manera casolana, fent les portades a mà d’una en una. Aquest disc, tot i que va sortir el 2003, havia estat enregistrat molt de temps abans i no s’ajusta del tot a la línia que portem aquí a Altradisneylàndia. I tampoc no podem dir que sigui un disc en solitari estrictament parlant.
Quant als nous projectes, possiblement El cul de les fades veurà aviat una nova edició millorada amb material extra en directe. Tot això per preparar el camí al proper disc en català, que sortirà l’any vinent i que es titularà… ui, això és un secret!
