Amb aquest títol tan suggeridor vaig presentar les meves primeres fotografies de nenes ara fa gairebé 10 anys. L’exposició, amb títol en espanyol perquè es va fer al sud d’Espanya, arreplegava el que havia estat fent durant els anys immediatament anteriors sobre el món de la infància i l’erotisme. A més d’una recerca personal, també era un homenatge alhora al món del Lewis Carroll i als fotògrafs de noies japonesos, amb la Sumiko Kiyooka al cap. No sé dir si les fotografies eran massa agosarades o massa innocents. En qualsevol cas, aquesta barreja caòtica d’atreviment i d’innocència és un dels trets principals de la infantesa, així que en nom propi i en el de totes les meves col·laboradores puc dir que l’objectiu es va aconseguir. Ara, quan miro enrere i recordo penso: “Com va ser de bonic aquell temps!” És el mateix sentiment que tinc en veure les fotografies de la Sumiko o les del Yôji Ishikawa.
Les imatges són les portades dels fullets, tot i que també es van fer cartells amb el mateix disseny que ara són peces de col·leccioniste. El fullet de la dreta no és d’una expo, sinó d’una de les presentacions de la meva novel·la Carmila. Hi vaig aprofitar una de les fotografies de la sèrie Alícia.
