Qualsevol persona que hagi passejat per Altradisneylàndia coneixerà la nostra afecció pels vampirs. Des que era ben petita m’han agradat les pel·lis de vampirs, però la primera vegada que em vaig ensopegar amb la Carmilla (amb dues eles) va ser a la novel·leta de Le Fanu, tot i que desprès vaig veure la pel·lícula de la Hammer.
Convençuda que Carmilla era la millor història de vampirs mai creada, en vaig fer apostolat i la vaig recomanar a la Sofía, una amiga molt jove que hi va quedar fascinada i turbada a parts iguals. Les nostres converses sobre aquest llibre van ser les arrels que van nodrir la meva adaptació, que vaig escriure el Nadal del 1997 i que va guanyar el 2n premi del Joven & Brillante de Novela mesos després.
Tot i el premi, la novel·la no es va publicar fins el 2003, i només la primera part, perquè hi ha una segona part que vaig escriure a començaments del 1998. Aquí podeu veure una mostra de l’edició especial amb tinta vermella.
I aquesta és la Carmila Castell, la prota de la història, l’última descendent d’una antiga i decadent nissaga catalana que viu amb la seva mare a la casa pairal de la Garrotxa, que pren el rol de la Carmilla Karnstein de l’original de Le Fanu. És clar que posats a escriure una història de vampirs moderna el millor que podíem fer era portar-la a casa nostra.
Amb tot, la novel·la va ser escrita en espanyol (excepte algunes converses en català) perquè en aquell temps jo estava vivint a Espanya, la Sofia era espanyola i tot plegat feia poc viable escriure la història en català. Potser ara és un bon moment per fer una nova versió i que la gent pugui sentir a la Carmila en la seva llengua, que és la nostra.
Per cert, que una de les coses més difícils va ser escollir la coberta. Podria haver agafat la fotografia de la Carmila, però ja surt a l’interior del llibre i no volia repetir-la. Durant uns quants mesos vaig buscar una nena que se semblés a la meva prota, però finalment vaig triar el pla B, que va ser una aiguada meravellosa de la Sofia que es diu Perdida en el contraste. Aquí la teniu en el moment que treballava a la seva obra. Com que no hi havia cap cambra fotogràfica a l’abast, vaig haver de fer aquest dibuix.
Amb tot el que he explicat, segurament ja us heu adonat que Carmila és molt especial. Encara quedem exemplars del llibre, així que si el voleu només l’heu de demanar.
